Aquest article va ser publicat per primera vegada a La Vanguardia el dia 24 de març de 2018
Stephen Hawking explicava a la revista Wired que li feia por que la intel·ligència artificial (IA) podés arribar a reemplaçar totalment els éssers humans. En la mateixa entrevista, mostrava també la seva preocupació sobre els monopolis tecnològics, Donald Trump i el destí de la humanitat. Hawking que als anys 80 va posar la física del principi del temps a les sobretaules de tot el món —el seu llibre “Una breu història del temps” ha venut més de deu milions de còpies—, ens hi sumava ara la intel·ligència artificial.
Ell mateix, junt amb Elon Musk, Bill Gates i altres experts en IA —entre ells el català Ramon López de Mántaras— signaven el 2015 una carta oberta alertant sobre l’impacte de la investigació en IA en la societat: “Ara hi ha un ampli consens sobre què la recerca en IA està progressant constantment i és probable que augmenti el seu impacte en la societat. (…) No podem predir què podríem aconseguir amb aquesta IA, però l’eradicació de les malalties i de la pobresa no és descartable”.
La IA ha sortit dels laboratoris i està entrant a l’empresa en forma de tecnologies econòmicament rendibles. El desenvolupament d’una IA que pugui substituir els humans hauria de ser un esforç comú de la nostra espècie.
La carta anava acompanyada d’un document més extens on s’hi detallen les prioritats per a la recerca d’una “IA forta i bona” i les implicacions econòmiques, ètiques, socials i legals que se’n deriven. Per primera vegada després de dècades d’expectatives insatisfetes, la IA ha superat el llindar dels laboratoris i està entrant a l’empresa en forma de tecnologies econòmicament rendibles, creant un cercle virtuós on petites millores tecnològiques comporten grans beneficis econòmics que propicien al seu torn més inversions en recerca.
Els EUA, Rússia, Xina, Japó i Gran Bretanya lideren una cursa per la IA i similar a la que va ser la cursa per l’espai de la dècada dels 60 o la de l’energia nuclear dels 40. Els seus governs han declarat que la IA representa el futur, no només per a les seves respectives economies sinó pel de la humanitat. Del 2001 al 2015 a Xina s’han publicat 41.000 articles acadèmics, 25.500 als EUA, 11.700 al Japó i 11.100 al Regne Unit (font Elsevier/Scopus).
Els EUA, amb empreses com Amazon, Google, Microsoft i IBM al capdavant, lideren la inversió amb 10 mil milions de dòlars en capital risc per a projectes d’IA, un sector que dóna feina a més de 850.000 treballadors. La Xina, amb empreses com Tencent, Alibaba i Baidu, està invertint 2.100 milions de dòlars en la construcció d’un parc tecnològic d’IA a Beiging i el sector dóna feina a més de 50.000 treballadors.
Els EUA guanyen la Xina en inversió però la Xina guanya els EUA en dades: les empreses xineses tenen accés a moltes més dades —sovint dades reservades— de molts més ciutadans que permeten els seus algorismes d’IA d’aprendre més i més ràpid. Depenent de com acabi la cursa sabrem si el moment actual és un “moment Sputnik” o un “moment Hiroshima”; el primer ens hauria de portar a una fita històrica col·lectiva com va ser l’arribada a la Lluna, el segon ens portaria a l’escenari que preocupava Hawking on, com a Hiroshima, als humans ens aniria bastant malament.
Per a que això passi alguna d’aquestes economies hauria d’arribar a desenvolupar màquines amb una intel·ligència similar a la humana. Definir intel·ligència és complicat, però ens podríem posar d’acord que la definició hauria d’incloure les capacitats que tenim de prendre decisions, de planificar i d’anticipar situacions d’acord amb el coneixement que tenim del nostre entorn. No és exclusiu dels humans; dofins i ximpanzés entre d’altres, tenen també aquestes capacitats. La IA són el conjunt de ciències i tecnologies encarregades de crear ordinadors capaços de realitzar tasques que requereixin intel·ligència. En això sembla que anem bé. Portem a la butxaca ordinadors capaços d’entendre’ns quan els parlem, que ens guanyen a escacs o que ens suggereixen la ruta menys congestionada per arribar a casa. Són tasques que requereixen intel·ligència. No vol dir que el mòbil sigui intel·ligent, sinó que mostra un comportament intel·ligent en un àmbit molt concret. És el que els experts anomenen IA feble, la que està especialitzada en camps molt concrets del coneixement humà i lluny de substituir-nos, ens ajuda a ser més eficients.
Hawking, però, ens advertia del risc de la IA forta, la que ens hauria de permetre replicar la intel·ligència humana amb els ordinadors. La IA forta és una IA general com la que tenim els éssers humans; un humà que sàpigui a jugar a escacs es pot defensar raonablement bé jugant a dames, el Deep Blue d’IBM, que va derrotar el gran mestre Garry Kasparov l’any 1997 no podria ni obrir-ne una partida. Una IA forta no només simularia un comportament intel·ligent en qualsevol camp del coneixement humà, i per tant seria generalista, sinó que seria realment intel·ligent, això és, tindria consciència de sí mateixa: hauríem de deixar parlar d’una intel·ligència (artificial) per parlar d’una ment.
Hi som a prop? Sembla que hi estem encaminats. Els experts situen l’horitzó a la dècada dels 2040 i els plans d’inversió dels països que hi dediquen més recursos arriben fins la dels 2030 (les prediccions sempre es fan a 20 anys vista per que són prou properes per a que ens semblin rellevants i alhora prou llunyanes com perquè algú ens les pugui recordar quan no passin).
Stephen Hawking, que ens va explicar el nostre passat des de l’inici de l’Univers es va passar els darrers anys de la seva vida preocupat pel nostre futur col·lectiu. Deia que seria bo que la humanitat colonitzés Mart com a primer pas per a colonitzar la galàxia, no només per que sabem que la nostra estada a la Terra té data de caducitat, sinó perquè això ens donaria una nova perspectiva com a espècie, obligant-nos a mirar cap enfora enlloc de cap endins unint la humanitat en una causa comuna i secular. El mateix hauria de valdre per a la cursa per arribar a una IA forta. Visca l’Sputnik.
Aquest article va ser publicat per primera vegada a La Vanguardia el dia 24 de març de 2018
