Ahir Casa Vicens ens va acollir com un més de la família. Se’ns van obrir les portes per a que poguessim explorar-ne cada racó i admirar el que Antoni Gaudí va iniciar l’any 1883 i el que Joan Baptista Serra de Martínez, arquitecte recomanat per Gaudí, va ampliar l’any 1925.
En total són gairebé 700m2 de casa (+ jardí, originàriament) que amaga detalls en cada racó. Alguns d’ells petits, diminuts, minúsculs; per això recomanem anar-hi amb temps per explorar-ho tot amb calma. Tant els dissenys més petits pintats a mà en mini-rajoles com les sales àmplies conviden a passejar-hi i reflexionar sobre com seria la vida a finals del s. XIX i principis del XX. Us imagineu vivint en una casa com Casa Vicens en aquella època? Nosaltres ho vam fer mentre hi passejàvem i hi havia tant pros com contres al que ens estàvem imaginant.
Una de les coses que ens va sorprendre, entre d’altres, és que hi ha petites sales creades especialment per fumar i estem segurs que era la sala on hi havia més gent en les festes i reunions d’amics de l’època; com passa ara, que tots els fumadors surten fora del local o restaurant per fumar i a dins hi queden quatre gats… coses de la vida que no canvien, vaja.
Cada planta de la casa és diferent a l’anterior i val la pena perdre-hi una estona impregnant-nos del q cadascuna d’elles ens ofereix: el jardí, la planta noble, la segona planta, on hi trobem exposats els plànols inicials que va dibuixar Gaudí per presentar el projecte; i, per últim, la coberta plena de detalls.
I poder passejar per aquest tros de casa, Patrimoni Mundial per la UNESCO des de 2005, és possible des de l’any 2017 que es va obrir de cara al públic. Si voleu conèixer el Gaudí més primerenc, que creava a poc a poc i sense presses fixant-se en els màxims i mínims detalls, entreu aquí i descobriu tot el que podeu trobar a la Casa Vicens… que no és poca cosa!
De veritat, que en sortireu meravellats i amb ganes de repetir!
