Després de veure la sèrie d’HBO Chernobyl em vaig quedar amb un buit existencial: recordava perfectament els fets de l’any 1986 però me n’havia perdut tota la continuació. Algun article de tant en tant, algun recull de fotografies post-apocalíptiques però poca cosa més.
Vaig córrer a la biblioteca del poble que ho té tot i vaig demanar “La pregària de Txernòbil” de la periodista i Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx.
Va ser el meu primer llibre de l’estiu, dels 428 que em vaig proposar llegir. El llibre són un seguit d’entrevistes als protagonistes dels fets de la catàstrofe. A la dona d’un bomber, als soldats de les patrulles de neteja, a una àvia que no entenia perquè havia de marxar de casa… els mateixos protagonistes de la sèrie parlen al llibre, o potser ho hauria de dir a l’inrevés, ja que en llegir el llibre veus els protagonistes de la sèrie. I si la sèrie és fidel a la realitat mediada per la tele de l’època, el llibre ho és a la realitat subjectiva de cada protagonista amb l’autora com a fil conductor.
Aleksiévitx explica que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, un llibre sobre els supervivents de la Tercera Guerra Mundial, on l’aigua, el sòl, una poma, la pluja, qualsevol cosa, pot matar-te. Que no es converteixi amb el temps en un llibre d’autoajuda, o pitjor encara, en un manual de supervivència per quan el planeta sigui el de Mad Max.
La pregària de Txernòbil
Svetlana Aleksiévitx
Traducció de Marta Rebón
Març de 2016
Editorial Raig Verd
ISBN: 978-84-15539-92-6
