Fa 10 anys que tenim telèfons intel·ligents, 30 que tenim ordinadors personals, i 50 que tenim ordinadors a les empreses. Des d’aquells ordinadors de la mida d’una habitació fins a l’ordinador que portem a la butxaca han passat vàries iteracions de la Llei de Moore, aquella que diu que els ordinadors doblen la seva capacitat cada dos anys. L’enginyer Gordon Moore la va proposà l’any 1965 en observar l’evolució del número de components en els circuits integrats.
La llei de Moore té tres aspectes rellevants: el seu creixement exponencial, el temps que porta en acció (com més va, més evidents són els seus efectes) i la nostra impossibilitat de fer-nos-en capaços. El nostre cervell ha estat programat per milions d’anys d’adaptació a un entorn —en diem evolució— on no hi observem fenòmens de canvi exponencial. Els cotxes de cavalls no van doblar la seva velocitat amb el doble de cavalls, els cotxes no van el doble de ràpid amb cada nou model i els avions no volen el doble de lluny a cada generació de motors. Això només passa amb les tecnologies digitals.
La llei de Moore me la va explicar mon pare sense saber-ho quan devia tenir uns deu anys, un dia que m’ensenyava a jugar a escacs. Em va contar que els escacs els havia inventat un savi a la Índia feia molts i molts anys i que l’emperador va voler recompensar-lo amb el que li demanés. El savi va dir que només volia un gra d’arròs pel primer escac del tauler, dos pel segon, quatre pel tercer, vuit pel quart i així successivament fins arribar als 64 escacs (mon pare m’ho explicava amb blat, que és de Concabella). L’emperador es va meravellar per la humilitat del savi i li va concedir el desig.
Amb cada iteració de la llei de Moore l’impacte de la tecnologia es fa més evident. Ja en portem 53.
Si feu números us adonareu que en la primera meitat del tauler el nombre de grans d’arròs per escac és manté relativament baix molta estona. Quan arribem a la meitat del tauler, la quantitat ja és de 2^32-1 grans d’arròs o el que és el mateix d’un camp sencer d’arròs. El problema (per l’emperador) arriba quan comencem la segona part del tauler d’escacs, que a cada escac doblem el nombre de camps de blat del precedent.
Des que Moore va fer l’observació sobre el nombre de transistors que caben en un circuit integrat l’any 1965 han passat 53 anys, o el que és el mateix, 35 iteracions de la llei que porta el seu nom. Això vol dir que en tecnologies digitals ja som a la segona la meitat del tauler on el ritme de canvis ja és de l’ordre de camps d’arròs i no de grans.
Al final del tauler els grans arriben a 2^64-1, o el que és el mateix, 246 cops la producció mundial d’arròs de la temporada 2016/2017. Humiliat, l’emperador li va fer tallar el cap al savi.
