Us heu preguntat mai com es crea l’art digital? I com es “re-crea”? Sovint us hem mostrat projectes en els que participem on l’art digital n’és el protagonista, però avui us venim a mostrar com es crea. Venim a parlar de la programació re-creativa.
La programació, com a base, podríem dir que és descompondre problemes difícils en una sèrie de problemes més senzills per tal d’arribar a una solució, per aprendre.
Els passats 18, 19, 20 d’octubre va tenir lloc la Catosfera a Girona, i Mortensen hi va ser present amb una activitat orientada a estudiants d’ESO, enfocada a explicar que la programació també pot ser creativa i divertida. Vam fer èmfasi en la importància d’aprendre a programar i de la programació recreativa com a base de l’aprenentatge i solució de problemes de tot tipus; programar ajuda a detectar i sintetitzar el problema per arribar a una solució de manera més ràpida.
Però no tot havia de ser teoria! Després que en Josep Maria expliqués la base de la programació re-creativa i el seus orígens als 146 alumnes que venien de diferents escoles i instituts, va arribar el moment, doncs, de passar a la part pràctica.
En Quico i en Jordi van conduir la sessió pràctica crear art digital col·laboratiu visual i acústic a través de Twitter fent servir el llenguatge d’emoticones. No, no és tan enrevessat com sembla. O sí. Bé, intentem explicar-ho:
Els estudiants es van convertir en creadors. Alguns d’ells, van crear gràfics que podien manipular mitjançant un teclat midi mentre que els seus companys del públic hi van posar el ritme tot enviant emoticones per Twitter fent servir el hashtag #catosferaedu. Cada emoticona estava relacionada a un ritme diferent i quan es rebia un tuit amb aquesta emoticona, el ritme, tan visual com acústic, canviava i amb ell la creació artística. Els estudiants van crear una peça artística de manera col·laborativa.
Aquestes són les emoticones amb les que vam jugar per canviar el ritme de la peça:
Vegeu-ne la participació de Mortensen sencera en aquest vídeo:
